Per al proper “Anuari de la Música 2016” que prepara l’editorial Enderrock hem preparat una Tribuna sobre l’Estat de la Formació Musical a Catalunya que pel seu interés compartim amb tots vosaltres:
“En els darrers mesos Emipac hem participat activament en confegir, amb moltes altres entitats del sector, el que serà el Pla Integral de la Música: una iniciativa del Departament de Cultura en la qual els diferents estaments que composem el món musical, debatim i proposem, de manera unitària, fórmules d’avenç en totes les branques de la nostra activitat, que va més enllà de la formació. Emipac, dins la Comissió de Formació del Pla, hem pogut defendre els punts de vista de les escoles de música a les que representem. Ha estat aclaridor saber que tots els que han participat del Pla han posat de relleu que la formació és el fonament sobre el qual es construeix “l’edifici musical”. Sense formació “la casa de la música” no té cap solidesa… Sembla una obvietat, però el fet que en l’elaboració del Pla tots els sectors ho reconeguin és una màxima a ressaltar.
Dit això, en la Comissió de Formació del Pla també s’ha posat de relleu el gran nombre d’iniciatives actives en aquest terreny. A la iniciació en la música es constata com entitats molt diverses hi som presents, des del món associatiu fins a les pròpies escoles, amb diferents personalitats jurídiques. La funció de les escoles de música comprèn les tres grans etapes educatives: la iniciació o formació elemental, l’aprofundiment o nivell mitjà (grau mitjà en cas dels ensenyaments reglats) i finalment el grau superior (reglat, amb equivalència de grau universitari). Per tant la responsabilitat que aquest fet comporta cal tenir-la molt present a l’hora de dissenyar un pla estratègic de país que tingui una adequada projecció de futur.
En els diversos estaments dedicats a la formació trobem que hi ha associacions de tota mena sense afany de lucre, entitats sorgides de la iniciativa social en forma d’autònoms, societats limitades, cooperatives, etc… La tradicional divisió que s’ha fet entre “públics” i “privats” ha quedat -a hores d’ara- obsoleta, ja que moltes iniciatives d’escoles municipals no estan “municipalitzades”, és a dir, gestionades directament per l’Ajuntament amb funcionaris sinó que es gestionen de forma indirecta, o sigui, amb la contractació d’una “empresa privada” que es fa càrrec de l’administració del centre. Per tant, la línia que separava una i altra opció cada cop queda més i més diluïda .…
A la fí, això ens porta a una de les grans polèmiques dels darrers anys: com aconseguir que la música arribi a més gent i que el cost de la formació no sigui una “barrera” perquè els joves i els adults puguin aprendre música?. Des de la nostra organització pensem que si totes les iniciatives sorgides de la iniciativa pública, privada, municipal -és a dir, de la pròpia societat- fem una funció similar, ja sigui d’introducció o aprofundiment en la música; sembla lògic que la forma jurídica no hagi de ser un impediment per a rebre finançament públic.
És un tòpic pensar que les escoles “privades” són tancades, cares i elitistes. A Emipac, des de fa dos cursos gràcies a un Conveni amb l’ICUB de l’Ajuntament de Barcelona hem pogut atorgar uns ajuts a famílies amb dificultats econòmiques. Així, hem pogut constatar que moltes famílies fan un gran esforç per aconseguir que els seus fills i filles segueixin estudiant música, en escoles de titularitat privada. Ara que el Govern català està negociant nous pressupostos, el Departament d’Ensenyament podrà comptar amb més recursos. Seria raonable que fos ara el moment de cercar fórmules que permetin un adequat finançament de totes les iniciatives formatives sense excepció. Al capdevall, ara mateix totes formen la nostra xarxa educativa, més enllà de la seva titularitat pública o privada.Sense cap mena de dubte, totes elles estan fent una funció social molt necessària” a tot el territori català.
